Tot i que l'anatomia humana s'ha mantingut pràcticament inalterat durant mil·lennis, el rendiment atlètic està assolint nivells inimaginables fa només unes dècades. On acaba la preparació neta i on comença l'avantatge injust?

Els límits del potencial humà s'estan superant constantment. El Dr. Jiří Dostal, expert destacat en medicina esportiva, parla sobre el fenomen del dopatge, els seus antecedents polítics, els mites que envolten els suplements dietètics i els escàndols famosos.

Qui és el Dr. Jiří Dostal?

El Dr. Jiří Dostal és el metge en cap de fisiologia esportiva i cofundador de l'Institut de Medicina Esportiva (fundat el 2011), que és un dels centres especialitzats en medicina esportiva a la República Txeca.

Es va graduar a la 2a Facultat de Medicina de la Universitat Charles i va estudiar administració a MCE a Brussel·les. Té una certificació en medicina interna i ha adquirit experiència professional en centres clínics de primer nivell, com ara Nemocnice Na Homolce i IKEM, així com en el càrrec de gerent de centres sanitaris.

En la seva pràctica, s'especialitza en esports d'elit, rendiment extrem i problemes de baix rendiment.

Què és el dopatge i per què el demonitzem?

Des d'un punt de vista legal, l'Agència Mundial Antidopatge (WADA) defineix clarament el dopatge: implica l'ús de substàncies o mètodes que figuren a la llista de substàncies prohibides. Qualsevol cosa fora d'aquesta llista està formalment permesa. Els objectius del dopatge varien segons l'esport: pot tenir com a objectiu augmentar la força, la resistència, l'explosivitat o accelerar la recuperació.

Tanmateix, algunes substàncies són demonitzades davant l'opinió pública sense una comprensió més profunda de la fisiologia. Un exemple és l'eritropoetina (EPO), un mètode de la categoria de manipulació sanguínia. «L'administració d'EPO potser ni tan sols millora el rendiment d'un atleta de resistència» adverteix el Dr. Dostal. L'EPO només funciona si el factor limitant per al rendiment de l'atleta és l'aportació d'oxigen. Si un atleta té problemes amb l'economia del moviment o la utilització de l'oxigen als músculs, ni tan sols les transfusions ajudaran.

Existeix una ambigüitat similar amb els medicaments comuns. Els analgèsics purs d'un sol component (ibuprofèn, aspirina) estan permesos, però les seves combinacions amb estimulants presenten riscos.

Llegiu també Com dosificar i utilitzar la cafeïna

El mite de la vitamina C

La ciència moderna ofereix informació sorprenent sobre els suplements dietètics comuns. Si bé les begudes o gels electrolítics de fabricants de renom són segurs, la vitamina C, àmpliament utilitzada, pot paradoxalment dificultar els efectes de l'entrenament.

"Diversos estudis han demostrat inequívocament una disminució de la recuperació després de l'administració de vitamina C a causa d'una reducció extrema dels radicals lliures" explica el metge. Els radicals lliures són essencials després de l'entrenament perquè estimulen la reparació de proteïnes i la regeneració muscular. La seva supressió artificial alenteix aquest procés natural.

El mercat dels suplements dietètics també amaga un risc important de contaminació. Els estudis mostren que entre el 10 i el 15% dels suplements contenen substàncies prohibides que no figuren a l'etiqueta. Per tant, s'aplica una regla escèptica al món de l'esport: els suplements dietètics sovint no contenen el que s'espera d'ells, sinó el que no s'espera.

Hipòxia tecnològica vs. genètica

Les discussions sovint giren al voltant de tendes que simulen entorns d'alta muntanya (hipòxia). Segons les normes de l'AMA, això no constitueix dopatge, però els seus beneficis reals són difícils de demostrar. L'estimulació hipòxica és un procés tan complex que les anàlisis de sang estàndard no poden determinar si la tenda va ser efectiva. Un mètode altament especialitzat anomenat thbMass es requereix, que duu a terme l'Institut de Medicina Esportiva de la República Txeca.

Per contra, els avantatges genètics, com els que s'observen en els velocistes jamaicans o els corredors kenyans, no es poden considerar injustos. Són una evolució natural de l'espècie en una zona determinada combinada amb un sistema nacional ben desenvolupat per a la identificació i el desenvolupament del talent.

Llegir més: L'Olympiatopen pren mesures després de la mort de Sivert Bakken

Política, negocis i la recerca del passat

En els darrers anys, hem presenciat retirades massives de medalles i desqualificacions retroactives. Segons el Dr. Dostal, el dopatge s'ha convertit en una eina política en la lluita entre potències, com ho demostra el càstig generalitzat dels atletes russos i els posteriors atacs de pirateria informàtica que revelen passaports biològics irregulars d'atletes occidentals.

Mentre que a Rússia o a l'antiga RDA, el dopatge formava part d'un sistema controlat per l'estat, a Occident no hi ha aquests indicis. No obstant això, el metge no es fa il·lusions que els esports occidentals siguin completament nets. Repetir les anàlisis de mostres de fa cinc anys mostra avenços tecnològics en medicina, però des de la perspectiva de l'AMA, és més aviat una eina de màrqueting per a la força. Els esforços per esborrar registres històrics (per exemple, Jarmila Kratochvílová) s'etiqueten com a pura política.

Llegiu també Sorgeixen sospites de dopatge per l'or al Campionat del Món d'una estrella de l'esquí

El futur

Tot i que sembla que els laboratoris sempre van un pas per davant dels reguladors, és probable que els esports d'elit actuals siguin més nets que en el passat. Els rècords mundials ja no es trenquen tan dràsticament com als anys vuitanta. Factors econòmics i socials actuals play un paper important contra el dopatge:

• Mesures punitives estrictes per part de l'AMA i seguiment estadístic mitjançant passaports biològics.
• Postura intransigent dels patrocinadors que no volen perdre credibilitat i inclouen clàusules de rescissió en els contractes.
• Càrrega financera extrema del dopatge sofisticat.
• L'ostracisme social dels atletes condemnats als mitjans de comunicació.

Tanmateix, el perill real s'ha desplaçat cap a un altre lloc. Mentre els professionals estan sota escrutini, els esports amateurs i d'afició estan experimentant un augment massiu i incontrolat del dopatge, cosa que representa un risc important per a la salut.

Icones sota l'ombra del dubte

Quan s'examinen casos específics, no es pot passar per alt Lance Armstrong, el dopatge sistemàtic del qual (una barreja d'hormones del creixement, corticosteroides, esteroides anabòlics i EPO) es va detallar al documental. The Armstrong Lie.

La situació és més complexa per a l'home més ràpid del planeta, Usain Bolt. Tot i que es manté net segons les normes antidopatge, persisteixen qüestions morals. Bolt estava sota la cura d'un especialista que utilitzava substàncies que incomplíen les normes, que alternativament estaven prohibides i permeses. Per a l'Associació Internacional de Federacions d'Atletisme (IAAF), però, Bolt és una icona tan clau per a la popularització de l'esport que qualsevol possible condemna tindria conseqüències fatals per a tota la indústria de l'esport.

La delinqüència i les zones grises sempre aniran un pas per davant de les normes; tanmateix, l'objectiu és garantir que aquest avantatge no sigui enorme.