Europa ofereix una àmplia gamma d'ascensions ideals per a l'esquí sobre rodes, des de tranquil·les carreteres forestals fins a passos d'alta muntanya. Tot i que els llocs locals tenen el seu encant, pocs poden rivalitzar amb la grandesa dels gegants italians, on l'esquí sobre rodes es veu recompensat amb vistes impressionants des dels cims alpins.

Itàlia atrau turistes no només pel mar, sinó també pels seus impressionants paisatges alpins. És un país que ofereix menjar excel·lent, cafè, allotjament elegant i assequible, i és relativament accessible des de l'Europa Central. Aneu a explorar els bells voltants de Livigno i Bormio, amb esquís de rodes.

Passo Eira (Longitud: 6 km / Desnivell: 370 m)

Si no us conformeu esquiant pel carril bici pla que voreja el rierol de Livigno, podeu afrontar aquesta fàcil pujada fins al turó més proper cap a Bormio amb esquís de rodes.

Començareu a la rotonda més propera al poble, a la qual s'arriba pel carril bici. El paviment és mitjà durant el primer quilòmetre, però millora després. Aquesta és la carretera més utilitzada per entrar i sortir del poble, així que aneu amb compte, però la carretera és prou ampla.

El pendent és suau, al voltant del 5%, sovint prou per fer doble pol. És una pujada curta que es pot fer en menys de 40 minuts. Al cim, podeu fer una caminada de 2 km per la carena cap al nord entre creus, amb vistes impressionants: el massís de la Bernina, el Pizzo Tresero i molt més.

Passo Forcola – 2,315 m (10 km / 450 m)

Des dels afores de Livigno, hi ha una pujada curta i moderada fins a Forcola. Els primers 3 km es poden fer amb esquís de roda per un carril bici paral·lel, però tornar a connectar amb la carretera principal és una mica complicat, així que és millor mantenir-se per la carretera.

La superfície és molt llisa, cosa que pot fer que els pals rellisquin. Per a un descens més segur, gireu enrere al quilòmetre 5.

La carretera és ampla, però hi ha trams de trànsit intens. De tant en tant, les vaques creuen la carretera. Al terç superior de la pujada, hi ha quatre túnels curts amb asfalt rugós a l'interior. Fins i tot podríeu veure marmotes al vessant.

El pendent continua sent suau, fins a un 6%. Veure els esquiadors de rodes baixar pel turó a 50 km/h és impressionant. Al cim del coll, hi ha dos restaurants i un punt de control fronterer.

Llegiu també Els 5 millors destins per a campaments d'entrenament d'estiu

Passo del Mortirolo (14 km / 1,180 m)

Aquesta pujada, temuda pels ciclistes, és millor començar-la des de Grosio, sota el pont de circumval·lació, on també es pot aparcar. Comença amb una pujada incessant i constant que crema les cames.

Mortirolo (1,852 m) no és particularment pintoresc ni històricament destacable: està majoritàriament boscós amb gairebé 40 carreteres en ziga-zaga i superfícies de carreteres accidentades en alguns llocs.

Hi ha poc trànsit des de Grosio, i la carretera ofereix poques vistes o punts d'interès. El pendent mitjà és d'una mica inferior al 10%, amb segments que arriben fins al 14–16%, normalment marcats per petits senyals cada quilòmetre.

La part més difícil arriba a mig camí del poble de Mazzo. La resta no és més fàcil. Una pujada contínua amb esquís de rodes és força exigent, així que controla el teu ritme. Puja amb intel·ligència i fes descansos breus quan el pendent disminueixi al 10%. Aquesta pujada és tan mental com física; si no estàs compromès a acabar-la, és millor no intentar-ho. Sempre pots caminar, però això perjudicarà les teves estadístiques. is factible, així que intenta-ho!

A la part superior, trobareu una nova fita de pedra i una petita cabana amb un vàter i una pica.

Passo Gavia – 2,652 m (16.5 km / 1,250 m)

Comenceu des del rètol que marca el final de Ponte di Legno i seguiu suaument la vall riu amunt al costat d'un riu, sobre bon asfalt, fins a S. Apollonia; des d'allà comença la veritable pujada.

Un cop entres al bosc de làrix, comença la pendent constant del 14%. No hi ha trams plans per descansar, així que no pots millorar realment la teva velocitat mitjana més tard.

Aneu amb compte amb els cotxes que vénen de les dues direccions: la carretera s'estreny a només 2.5 metres. Això no impedeix que els conductors agressius avançan en corbes cegues. De vegades, ni tan sols els cotxes es poden avançar sense aturar-se.

L'estat de la carretera empitjora a mesura que puges, amb més esquerdes. També hi ha un túnel sense il·luminació, i a sobre, una visió terrorífica: la carretera serpentejant que serpenteja abruptament cap al cim; encara queden 3 km per recórrer.

La qualitat de la carretera al cim és deficient, amb nombrosos sots que rarament es reparen. Tanmateix, la recompensa val la pena: vistes impressionants de cims de 3,500 metres i la satisfacció de completar una escalada desafiant però físicament manejable.

Passo Stelvio (24 km / 1,800 m)

La ruta més difícil cap al coll alpí més famós comença des de l'est, a Prato allo Stelvio.

Després d'un primer quilòmetre suau, arribeu a una gran intersecció als 5 km i entreu en una vall estreta riu amunt. Als 10 km, passeu pel poble de Trafoi amb la seva petita església i una vista impressionant del massís d'Ortler, de 4,000 metres, que s'alça per sobre.

Aleshores comencen les interminables serpentejades i el pendent puja fins al 12%. Cap al quilòmetre 13, entres en un bosc i s'obre una vista que ningú vol veure: el cim de l'Stelvio, a dalt, amb la seva sèrie interminable de revolts serpentejants.

L'únic avantatge és que el trànsit disminueix significativament al vespre.

Aquest article s'ha actualitzat. Es va publicar originalment el bezky.net a l'agost 2019.

La Guia d'Esquí de Rodes 2026 

Us convidem a aprofundir en la nostra completa Guia d'esquí sobre rodes 2026.

Llegir més: Guia d'esquí de roda 2026

T'interessa entrenar esquí de fons, esquí de fons de llarga distància i esquí de fons tradicional? Fes clic AQUÍ i llegir-ne més.